30 minuts: la subjectivitat d'un reportatge objectiu

En el darrer 30 minuts, titulat “Salt: assaig de convivència”, es tractava els conflictes en les relacions entre els ciutadans de Salt de tota la vida i d’altres nouvinguts procedents principalment de països del tercer món. El reportatge semblava buscar un cert equilibri. Es podien veure tant les situacions precàries en les que viuen alguns immigrants, contades per ells mateixos en la seva llengua, i també les queixes d’altres veïns sobre el comportament d’alguns ciutadans immigrants.

De totes maneres, em sembla que de vegades el punt de vista pres pel reportatge –possiblement de forma inconscient, o per limitacions tècniques- resultava lleugerament etnocentrista. Primer de tot perquè el temps dedicat a ciutadans no immigrats m’ha semblat notablement major que el dedicat als no immigrants. No sortia cap alt càrrec immigrant, però sí diversos no immigrants. A més, quan el ciutadà immigrant parlava era només per queixar-se de la seva mala situació d’habitatge o explicar alguna malifeta. No apareix gairebé cap tipus de crítica cap a l’administració o a la resta de la societat no immigrada, però sí en canvi surten diverses crítiques de no immigrants cap a immigrants.

On m’ha semblat que més es notava aquesta diferenciació és a les discussions que sortien en pantalla entre immigrants i no immigrants. Trobàvem algunes seqüències on un blanc escridassava a un negre en un to alterat i a la vegada paternalista . Quan s’acabava la seqüència, en canvi, el blanc sortia sol davant de pantalla, amb un to ara calmat i parlant en una llengua diferent a la que utilitzava amb l’immigrant. Aquest contrast entre la forma de tractar un immigrant i la manera de parlar amb l’espectador –que suposem majoritàriament no immigrant- produeix un diferència molt marcada entre els uns i els altres. Més encara quan, desprès d’aquestes discussions (que tenen un cert impacte emocional sobre l’espectador), no veiem el ciutadà immigrat d’abans explicar les seves raons en les mateixes condicions que el ciutadà no immigrat.

És a dir, que dintre d’un reportatge ben treballat i que sembla que aspira a una certa objectivitat, trobem un grau d’ideologia subjacent. Un posicionament implícit per part del periodista,encara que sigui per afinitat cultural, que tendeix probablement a mantenir uns certs estereotips.

El reportatge:

---

ACTUALIZACIÓN (17/04/2010)
Vía | e-notícies

elmundo.es - "La alcaldesa de Salt denuncia a TV3 por un reportaje emitido sobre el municipio" (15/04/2010)

Según Pineda, el reportaje "estereotipa" el municipio ya que tan sólo muestra "pobreza, violencia y marginalidad", como si de un "territorio comanche" se tratara. De hecho, el propósito del programa era reflejar la delicada convivencia entre los inmigrantes y la población autóctona de Salt.

Es más, el problema va mucho más allá. Debido a los conflictos que hay en la zona, muchos locales se han rebelado contra el gran colectivo de inmigrantes y les han atribuido todos los delitos que se cometen en la localidad gerundense. Por este motivo, los extranjeros denuncian de forma reiterada la persecución que sufren por parte de la policía y los Mossos d’Esquadra. Un asedio que ellos consideran injusto.

Comentar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *